Des de CGT Correus Tarragona volem fer uns aclariments sobre l’aparent pujada salarial de l’11% a les nostres nòmines fins a l’any 2028.
Aquesta pujada no és fruit de cap lluita per part de cap sindicat contra la patronal ni contra el govern. És la conseqüència de l’acord entre el consell de ministres i dos sindicats, és a dir, és el pacte traïdorenc pel qual els treballadors perdem poder adquisitiu.
Aquest aclariment és necessari fer-ho perquè les paraules i els missatges que traslladen als treballadors compten molt i estan molt ben calculats per part d’aquests sindicats que ens han tornat a trair.
Per al mateix fet, l’aplicació d’un 11% progressiu en les nostres nòmines entre 2025-2028, uns el venen com un gran assoliment i que guanyarem més diners i realment és un empobriment de facto.
Intentarem explicar això que sembla una cosa contradictòria.
En economia existeixen dos conceptes de salaris, el salari nominal i el real.
Vegem la diferència entre aquests dos conceptes:
La diferència clau és que el salari nominal és la quantitat de diners que un/a treballador/a rep (el seu sou en números absoluts), mentre que el salari real és el que amb aquests diners realment pot comprar, és a dir, el seu poder adquisitiu, ajustat per la inflació (IPC o augment de preus). Si el salari nominal puja però els preus pugen més, el salari real disminueix, i viceversa.
Un altre concepte en economia és la inflació que és l’augment generalitzat i sostingut dels preus de béns i serveis en una economia durant un període de temps, la qual cosa provoca una disminució del poder adquisitiu de la moneda, és a dir, que amb la mateixa quantitat de diners pots comprar menys coses que abans. Es mesura a través de l’Índex de Preus al Consum (IPC), que compara el cost d’una “cistella” de productes i serveis representatius al llarg del temps.
Aquí està el l’engany en el missatge victoriós que ens intenten vendre els sindicats majoritaris que ara es dediquen a anar per les carteries venent que han aconseguit que guanyem més diners. Doncs no, el que han aconseguit és que continuem perdent poder adquisitiu i que cada vegada ens costi més suportar la càrrega de despesa en totes les llars.
Les dades demostren que en els últims anys la inflació ha funcionat com una forma d’ajust salarial indirecte en contra nostra. Les pujades de preus han anat erosionant el poder adquisitiu dels salaris. Des de 2021 fins a 2024, l’IPC ha pujat un 14,8% a Catalunya. Això demostra que el salari real no s’ha recuperat malgrat les petites pujades. En 2021 i 2022 el salari va ser un 5’6% més baix, en 2023 un 3’8% i en 2024 un 2’8% per sota. Aquestes caigudes han suposat que, en els últims tres anys, cada persona treballadora ha guanyat de mitjana un 4’1% menys.
Les previsions per als pròxims anys no indiquen que l’IPC estarà per sota de la ridícula pujada que han pactat aquests sindicats amb el govern, així que, continuarem perdent poder adquisitiu gràcies a aquests representants dels nostres interessos.
Amb tot això volem desmuntar la versió que ens estan volent vendre els sindicats majoritaris de Correus que gràcies a ells ens pujaran el sou.
Com hem explicat, únicament pujarà el nostre salari nominal però no el real. Continuarem perdent poder adquisitiu.
CGT estem reclamant en les taules de negociació una clàusula de revisió salarial que actualitzi el nostre salari anualment en funció de l’IPC i a partir d’aquesta mesura negociar una pujada real per sobre d’aquest IPC per a així sí que tenir un poder adquisitiu major i real.
Mentre això no passi, diguin el que diguin, continuarem sent cada any més pobres.