els treballadors i treballadores organitzades tenim molt clar qui són
els nostres enemics. Precisament si ens organitzem al voltant de
l’anarcosindicalisme és perquè reconeixem en la burgesia i l’estat
aquells que ens exploten i oprimeixen cada dia. No importa quin estat o
quina burgesia. Siguin aquesta burgesia i aquest estat espanyols,
catalans, europeus, etc. Ho tenim clar i ho recordem, perquè en patim
les agressions i perquè els hi donem resposta. Recentment ho hem vist en
l’acomiadament d’un company a Cacaolat i en la detenció del nostre
Secretari General. No ho oblidem i li fem front.
Partint d’aquesta realitat, l’escalada repressiva de l’estat espanyol
ens preocupa enormement. Darrera dels empresonaments mediàtics de
polítics que directament ens han agredit amb les seves polítiques
neoliberals i amb la seva repressió quan han governat a ajuntaments i a
la Generalitat, hi ha un estat que incrementa el seu caràcter
autoritari. Ho veiem amb els centenars de docents que han estat
encausats sota l’acusació del delicte d’odi pel simple fet de fer la
seva feina a les escoles públiques. Ho veiem en cantants que, per cantar
coses que moltes pensem, ingressaran aviat a la presó. Ho veiem en les
desenes de companyes i companys que per les vagues dels dies 3
d’octubre, 8 de novembre i 8 de març estan sent citades per tribunals
per haver de fer front a acusacions penals. Acusacions que els i les
poden portar a la presó per fer vaga, l’eina de lluita més poderosa que
tenim com a classe treballadora.
Ahir, el cos de Mossos d’Esquadra va actuar amb la violència amb la
qual ens té acostumades des de fa molt anys, produint desenes de ferits a
les protestes contra la retallada de drets civils i la repressió.
Posant en perill la vida de persones al llençar furgonetes embogides
darrera de manifestants, entrant a comerços per aterrir o descarregant
cops de porra directament al cap, fet pel qual un jove ha tingut pèrdua
parcial de visió en un ull. Ossos trencats, blaus, traus al cap. Un cop
més. No, no és la nostra policia ni ho ha estat mai, ahir es va escriure
una nova pàgina de l’ús que en fa el poder per a reprimir el dret de
protesta.
Ens neguem a girar la cara i posar-nos de perfil mentre l’enduriment
repressiu de l’estat es normalitza i es consolida, no només a Catalunya
sinó al conjunt de l’Estat espanyol i, de fet, de les “democràcies”
europees. Un enduriment repressiu que ja ens afecta directament en els
casos esmentats. On tenim molts i moltes companyes del sindicat
encausades, no només per les mobilitzacions recents sinó, també, en
l’esparverant actuació judicial del cas “27 i més” que implica
l’aplicació de la doctrina Garzón directament contra lluites socials i
sindicals. Un bon avís del que ens està caient a sobre.
Que ningú s’enganyi. No caurem en el silenci còmplice. Ni un segon.
Però tampoc caurem en lluites transversals per rescatar ni enfortir cap
facció de la burgesia. Partint d’aquests dos punts innegociables, fem
una crida als moviments llibertaris i als diferents espais
revolucionaris a fer una passa endavant. A ser on hem de ser. A entomar
una defensa activa de les llibertats i, aprofitar aquesta lluita, per
començar a construir una societat precisament lliure de les diferents
formes d’opressió que patim en el dia a dia.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
26 de març de 2018
